Aprofito el debat que estem tenint aquests dies a la facultat, per fer una nova entrada al blog... Ara veig que és la pimera en català!. P'a que luego digan...
A mis queridos reincidentes que no entiendan catalán, y tengan interés en leerlo, pueden copiar el texto i pegarlo en este enlace, y el señor Gogle os lo traducirá al momento y de una forma bastante decente.
Al lío! / Som-hi!
Em sembla molt interessant el debat sobre ponderació de drets, i sobre què pot limitar i què no un decret d’alarma, però m’agradaria fer una reflexió en el sentit de què poc curosos som –amb honroses excepcions, evidentment- amb la nostra privacitat en general en el nostre dia a dia, i de quina manera ens passem a l’integrisme de la privadesa quan és l’administració qui planteja captar dades –quantitatives, aquesta dada és important- ni que sigui, com ho és en aquesta ocasió, davant una situació excepcionalíssima, com mai l’hem viscut la majoria de nosaltres.
Qualsevol que tingui Whatsapp ha de tenir, sí o sí, un compte Gmail. Així, Google sap on som en cada moment, què comprem, on ho comprem, què ens agrada i què no, qui tenim a l’agenda telefònica, quanta estona passem parlant amb cadascú d’ells...
Google coneix, per exemple, qui freqüenta prostíbuls i quan es gasta cada cop que hi va, qui compra Viagra, pornografia, joguines sexuals... L’assistent de Google (o Alexa si som d’Amazon) escolta permanentment les nostres converses, fins i tot les més íntimes; els televisors Samsung (i probablement els altres també) no només ens escolten sinó que també ens “miren” i ens veu quan som davant la tele; l’ Iphone pot, fins i tot, monitoritzar la nostra activitat sexual; instal·lem infinitat d’app que ens sol·liciten mil permisos... Algú es demana perquè l’app del Tetris necessita accés a la càmera fotogràfica, a la ubicació , al telèfon i a l’agenda?
Pengem fotos dels nostres fills menors a Facebook, de les nostres vacances, de qualsevol cosa que fem, de què mengem... Tot i saber que Facebook –doncs tu mateix signes el consentiment si vols tenir-hi un compte- fa negoci amb les teves dades i els nostres likes, i ningú no ho qüestiona, bé per inconsciència, o bé perquè pensem que ni el senyor Google, ni el senyor Samsung, ni el senyor Facebook, ni cap dels seus empleats, ni cap dels clients als qui vengui les nostres dades en farà un mal ús d’elles.
Ara, si és l’estat, en un cas d’emergència com aquest, entrem en paranoia i ens imaginem que estat, administracions (incloent-hi l’Agencia de Protecció de Dades) es conxorxaran, no per fer front a una pandèmia que ja ens ha costat a hores d'ara 12.562 morts, sinó perquè segur que l'Estat vol saber on sóc, on vaig i amb qui, què compro, què menjo...
Ara, si és l’estat, en un cas d’emergència com aquest, entrem en paranoia i ens imaginem que estat, administracions (incloent-hi l’Agencia de Protecció de Dades) es conxorxaran, no per fer front a una pandèmia que ja ens ha costat a hores d'ara 12.562 morts, sinó perquè segur que l'Estat vol saber on sóc, on vaig i amb qui, què compro, què menjo...
